Dilluns a dijous: 8:30-13:30/15:30:19:30h | Divendres tarda tancat
Contacte : +34 93 790 22 14 | +34 93 790 13 32
El MindfullnessÉs un tipus de meditació, que consisteix en tècniques de relaxació que el seu objectiu és aconseguir un estat d’atenció centralitzada de la persona cap a els seus pensaments, les seves emocions, les seves sensacions físiques, o bé els seus sentiments al moment present, aconseguint alliberar la ment i el cos d’aquells pensaments i sensacions nocives. Practicant Mindfulness la persona millora la qualitat de vida.
Coneix el nostre programa MNSR de reducció de l’estrès.
Nos enfrentamos a una situación desconocida, novedosa, caótica, desgarradora y desestabilizadora.
Durante estos días de confinamiento, los cuales han modificado en gran medida nuestra vida y hábitos rutinarios, que hacen surgir muchas dudas muy sensatas y comunes; es por ello que me gustaría dar breves y sencillos consejos que os ayudarán a facilitaros este período de cuarentena:, y en un futuro próximo superarlo, deseo que sea así:
A nivel psicólogico es importante que durante estos días aprendamos a:
Compartir y gestionar emociones que pueden surgir: miedo, tristeza, frustración,
rabia, ambivalencia, ansiedad, incertidumbre, frustración, duelos personales y/o materiales, pérdida del trabajo, ERTOS, etc, es imprescindible que compartamos qué, porqué, y cómo nos sentimos y explicar y compartir con terceras personas. No te lo guardes para ti mismo no consigues nada positivo.
Ser considerado contigo mismo, hacía tus creencias, pensamientos o estados emocionales, entendiendo que cambios y amenazas producidos por la pandemia afecta a nuestro estado emocional y psicológico y por consecuencia al físico.
Intenta gestionar, modificar esos pensamientos distorsionados e irracionales, por otros más adaptativos, esperanzadores y reales, proporcionándote cierta calma y seguridad.
Existen muchos ejercicios y técnicas de afrontamiento y distracción que si necesitas podemos facilitarte y ayudarte, no dudes en solicitar nuestra ayuda.
Pero lo más importante en estos días es aprender una lección vital, que será la base de tus experiencias y decisiones futuras. Esta lección depende de cada uno, es unipersonal y muy íntima. Dicha lección consiste en observar tú vida, quién y cómo eres antes y durante del Covid-19 e imaginarte cómo quieres que sea o ser a partir de hoy, aprendiendo a priorizar lo que realmente es importante para ti, a que compartir experiencias, pensamientos y emociones, es el pilar de tú estabilidad emocional y mental; qué mejoras y cambios te gustarían hacer (por, para y porqué) a corto y largo plazo, con el objetivo sentirte mejor contigo mismo, con los tuyos y con la sociedad, Aprende de los errores del pasado para crecer y ser mejor persona y profesional… Obsérvate, conócete, valórate, quiérete… y disfruta de este tiempo para ti y los tuyos.
Son momentos e quedarte en casa y de disfrutar y extrañar esos momentos y experiencias sencillas y únicas que a veces pasan desapercibidas en la rutina… que ahora podemos aprender entre todos a disfrutarlas, crearlas, valorarlas, y cuando todo acabe, vivirlas al 100%.
Vive el presente. Supera el pasado, aprende de él, para crecer y ser mejor en tú futuro próximo.
Recuerda que las cosas sencillas, hacen del día a día que sea único. Ríe, comunica, comparte, diviértete, disfruta de tú gente y tú espacio y tiempo para ti.
Te mando a ti y a los tuyos muchos ánimos y fuerza, juntos lo superaremos todo Pero mientras…
QuedateEnCasa y CuidateYCuida!
Beatriz Jiménez Soria.- Psicologia clínica y General Sanitària.
Com bé va dir el Dr. Albert Ellis, psicòleg i fundador de la Teràpia Racional Emotiva Conductual, “la persona emocionalment madura ha d’acceptar completament el fet que vivim en un món de probabilitats i d’atzar, on no hi ha, ni probablement mai hi haurà, certeses absolutes, i ha de adonar-se que no és per res horrible “.
La TREC es basa en la idea, com deia Epictet al Segle I d.C., que no són les coses que ens passen les que ens trastornen sinó el que ens diem sobre elles.
Una situació complexa i difícil com la que estem vivint sol despertar tota mena de pensaments i emocions i això és totalment normal i comprensible. Són moltes les limitacions que hem d’assumir i naturalment tenim sentiments negatius, com ansietat, ràbia, tristesa, impotència, frustració, entre d’altres. Aquest malestar, sinó aprenem a gestionar-lo, ens bloqueja de tal manera que no ens permet trobar els recursos necessaris per afrontar d’una manera realista, lògica i pràctica aquestes circumstàncies tan adverses. Quines són les emocions més intenses i freqüents que t’estan acompanyant en aquesta difícil situació que estem vivint? Com t’estan afectant?
T’agradaria afrontar aquest confinament d’una manera més saludable?
Adjunto un exemple d’intervenció des de la TREC que, espero us pugui ajudar.
Anna Masachs Milà
Psicòloga col.nº 4103
Especialista en Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC)
anna-psicologa.com
Recomanacions especials pels que viuen amb infants
Quan apareix el malestar en les criatures, les queixes, les enrabiades,
etc., cal acompanyar aquest malestar de forma empàtica i sense
contagiar-se del seu mal humor. Cal tolerar el malestar dels nens i les
nenes i deixar que l’expressin, acompanyant-los des d’una posició
tranquil·la i contenidora.
-Dialogueu i raoneu quan els infants es mostrin raonables i, en canvi,
treballeu amb actituds i comportaments tranquils quan estiguin molt
emocionats i poc disposats a raonar.
-En les discussions entre germans, val la pena no adoptar la posició
de jutge que ha de decidir qui té la raó, sinó la d’un mediador que els
ajudi a buscar sortides al conflicte, si cal separant-los durant un temps
fins que se’n pugui parlar.
–Distingir quatre espais diaris:
1.feina (higiene personal i col·lectiva, ordre, feines de
l’escola o l’institut, col·laboració a casa…),
2.Activitats conjuntes amb la resta de la família en
les que tots i totes deixeu de banda les tecnologies (per exemple, en
les hores dels àpats o en altres activitats comunes com mirar una
pel·lícula o jugar a alguna cosa plegats),
3.Espai per dormir (unes 8 hores per als adolescents i fins a
12 hores pels més petits),
4.Espai propi on gestionar per sí mateix l’ús que en fa, amb l’única salvetat d’assegurar-nos que els continguts als que tingui accés, tant de jocs
com de xarxes, siguin adequats a la seva edat i, també, que es
respectin unes pauses mínimes cada hora.
Amb l’infància i l’adolescència cal no perdre de vista que, tot i que
pactem i intentem arribar a acords, els responsables de marcar les
directrius i els qui tenen la darrera paraula són sempre els pares.
Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil
Les característiques més comunes dels nens amb problemes de conducta són, la poca flexibilitat mental i la falta d’habilitats per gestionar les seves emocions. La majoria d’ells no toleren bé la frustració i no controlen els seus impulsos. Moltes vegades es produeixen situacions de pèrdua de control en el nen, i explota. El nen explosiu té tendència a pensar d’una forma concreta, rígida i en blanc o negre (d’extrems).
El nen continua tenint arravataments intensos encara que hi hagi conseqüències cada vegada pitjors, sembla incapaç d’aprendre dels seus errors i el càstig en moltes ocasions ja no els conté.
Pare: T’he dit milions de vegades això… PER QUÈ NO FAS CAS? PER QUÈ ESTÀS TAN ENFADAT?
Fill: No ho sé…
En un món ideal, la resposta del nen davant aquestes preguntes dels seus pares seria: “Veureu mama i papa, tinc un petit problema. M’esteu demanant constantment que faci coses que a mi no m’agraden fer, em demaneu que canviï constantment de plans, i a mi això no em va molt bé…De fet, començo a frustrar-me i em costa pensar amb claredat, i llavors em frustro àdhuc més. Llavors vosaltres us enfadeu i jo començo a fer i dir
coses que tant de bo no fes. Llavors us enfadeu encara més, em castigueu i la cosa acaba fatal. Quan puc tornar a pensar amb claredat després d’una estona, em sap molt malament el que he dit i fet. Sé que això no és divertit per a vosaltres, però us asseguro que jo tampoc em diverteixo.”
Els nens presenten aquest comportament per milions de raons diferents, de manera que no hi ha una forma correcta o incorrecta d’explicar-ho ni una forma universal per canviar-ho. La clau està a trobar l’explicació i la intervenció que sigui més adequada a cada nen individual i la seva família.
En algun moment, els nens desobedients han après amb les seves enrabiades, rebequeries i arravataments a aconseguir atenció o els ajuda a sortir-se amb la seva coaccionant als seus pares perquè “es rendeixin” (Ens manipula! Sap exactament quin dir-me per fer-me enfadar!).
Si creiem que aquest comportament és après, també el pot desaprendre. Aquest desaprenentatge i reeducació passa per:
A) Proporcionar al nen molta atenció positiva i deixar de donar-li l’atenció negativa
B) Ensenyar als pares a donar menys ordres i més clares,
C) Ensenyar al nen que l’obediència és el que s’espera d’ell,
D) Fer que les conseqüències positives o negatives depenguin de la seva conducta i
E) ensenyar-li al nen que els pares no es rendiran ni es tiraran enrere davant les seves enrabiades.
–
Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil
Què és el Mindfulness?
És un tipus de meditació, que consisteix en tècniques de relaxació que el seu objectiu és aconseguir un estat d’atenció centralitzada de la persona cap a els seus pensaments, les seves emocions, les seves sensacions físiques, o bé els seus sentiments al moment present, aconseguint alliberar la ment i el cos d’aquells pensaments i sensacions nocives. Practicant Mindfulness la persona millora la qualitat de vida.
Per què hem de practicar Mindfulness?
Practicar trenta minuts al dia de Mindfulness ajuda a la persona a relaxar-se i així alleujar els símptomes de trastorns com la Depressió o l’Ansietat.
Els seus Beneficis són:
Està dirigida a Nens Adolescents i Adults
Oferim Tallers:
Albert Ellis, pare de la Teràpia Cognitiva i creador de la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC), afirmava que era summament important que tota persona tingués una acceptació incondicional de si mateixa, amb els seus defectes i les seves virtuts: “cada un de nosaltres hem de considerar-nos vàlids pel fet d’estar vius, ser persones i estar aquí, independentment que desenvolupem o no les nostres capacitats o estiguem limitats en moltes d’elles per raons diverses (físiques o patològiques).
L’acceptació incondicional és molt més sana i positiva que l’autoestima condicional, en la qual un s’accepta a si mateix a condició que faci les coses bé i que rebi l’acceptació d’aquelles persones significatives per a ell/a; o el que és el mateix, l’acceptació de nosaltres mateixos la posem en mans dels altres, ja que depèn de la valoració que els altres facin de nosaltres.
Entendre el concepte de la vàlua humana com a única i inavaluable és important per començar a acceptar-nos incondicionalment, per dues raons principalment:
És més adequat valorar-nos i jutjar-nos en funció de les nostres conductes, les nostres emocions, els nostres pensaments i els esdeveniments que ens passen, que jutjar a tot el nostre ésser. Som éssers humans i per tant, la nostra essència és equivocar-nos i ser únics, no hi ha l’ésser humà perfecte!
Anna Masachs Milà
Psicòloga
Els nens i les nenes s’emmirallen ens els pares, són ells qui els mostren qui i com són. Es tracta de reconèixer les seves capacitats, esperar d’ells el que podem esperar (ni més ni menys), no desitjar que siguin com nosaltres volem que siguin, sinó d’acceptar-los, comprendre’ls i reforçar-los amb estima i afecte.
A vegades ens podem trobar que els nens tenen comportaments o actituds diferents de la resta, cosa que els pot comportar no encaixar del tot amb el seu entorn. Per això, és important reconèixer i admetre les seves diferències de forma positiva. I la millor manera és comunicar-se amb ells transmetent-los també els missatges de forma positiva i, alhora, assertiva.
És molt important escoltar els nens. Quan ho fem, elsestem transmetent: “ets important per a mi, el que dius m’interessa, tu m’interesses”.
Quan ens expliquen els seus problemes, és aconsellable no donar-los sempre la solució. Això passa freqüentment perquè creiem que no són capaços de trobar les seves pròpies respostes al problema. No és així. Els nens no ens demanen solucions, el que volen és compartir les seves experiències i adquirir estratègies per afrontar els seus problemes. És el nostre llenguatge verbal i no verbal, la nostra manera de comunicar-los els sentiments, el que els ajuda a reinterpretar la seva situació.
Si utilitzem “el llenguatge de l’autoestima”, que consisteix a descriure la conducta del nen sense jutjar-lo, objectivament, expressant-li els teus sentiments vers la seva conducta, siguin positius o negatius i esmenar els seus errors apreciant els seus esforços per millorar en futures situacions. Aquesta no és una tasca fàcil, ja que el dia a dia amb els nens habitualment és impredictible i no sempre les condicions externes són les millors, ja sigui per l’ambient familiar, escolar, social…
Es tracta d’ensenyar-los a viure de la millor manera, que els faci estar feliços i contents, que sàpiguen reconèixer els seus límits i les seves capacitats. En donar-los confiança i autoestima els ajudem a superar els seus reptes del dia a dia.
SARA ALMEDA
Psicòloga, Especialitzada en Clínica Infanto Juvenil
Des de la Clínica ISSA volem ajudar al desenvolupament de la intel·ligència emocional dels vostres fills, per això hem organitzat uns
TALLERS D’EDUCACIÓ EMOCIONAL adreçats a infants de 6 a 10 anys.
Amb la col·laboració d’una professional hem preparat aquesta activitat que esperem que nos us perdeu!
Pèrdua progressiva de les funcions cognitives, memòria, pensament abstracte, judici, llenguatge,capacitat per realitzar tasques complexes, identificació i reconeixement de subjectes i objectes, elaboracions mentals objectives i canvis de personalitat, conservant intactes els mecanismes d’alerta i el nivell de consciència.
LA MALALTIA D’ALZHEIMER.
•És la causa més freqüent de demència irreversible en adults.
•És un tipus de lesió cerebral orgànica. La seva deterioració intel·lectual progressa gradualment des de l’amnèsia fins a la incapacitat total
Es caracteritza per una atròfia cerebral i un excessiu nombre de cabdells neurofibrilares i plaques neuríticas localitzades en el cortex cerebral.
SÍMPTOMES DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER
◾Amnèsia (dificultat per recordar)
◾Afàsia (dificultat per parlar i entendre)
◾Apràxia (dificultat per al moviment)
◾Agnòsia (dificultat per al reconeixement)
◾Trastorns de l’aprenentatge
◾Trastorns del judici
◾Desorientació
◾Convulsions
◾Contractures musculars
◾Alteracions dels reflexos
◾Conductes paradoxals
◾Trastorns sexuals
◾Inadaptació social
◾Trastorns de la personalitat
◾Tremolor
◾Incoordinación motriu
◾Acatisia (incapacitat de mantenir-se quiet)
Dificultats para:
◾caminar
◾menjar
◾vestir-se-endreçar-se
◾mantenir llar
◾manejar els diners
◾Reaccions catastròfiques
◾Atacs de furor
◾Episodis eufòria i depressió
◾Violència
◾Apatia
◾Vagabundejo
◾Trastorns del somio
◾llenguatge obscè
◾Al·lucinacions
◾Idees delirants
◾Robatoris
◾Paranoia
◾gustativas
◾olfactòries
◾Delirium
◾Alteracions sensorials
◾auditives
◾visuals
El tractament
•Existeixen fàrmacs que maquillen els símptomes o que retarden lleugerament la deterioració, però no existeix tractament curatiu eficaç per a l’EA actualment.
•No obstant això, com a cuidadors podem fer moltes coses per frenar una mica l’accelerat progrés de deterioració intel·lectual i per millorar la qualitat de vida d’una persona amb demència, sigui el que sigui la seva tipologia.
Tractament no farmacològic
◾simplificar la comunicació verbal amb el malalt: parlar-li amb frases curtes, deixant-li temps perquè processi la informació i mirant-li a la cara
◾evitar la realització de canvis en l’entorn, encara que és necessari adaptar-ho per evitar accidents
◾mantenir al màxim els hàbits socials del malalt
◾mantenir activitat física i mental mitjançant una correcta estimulació.
◾aconseguir una adequada nutrició i hidratació
◾evitar l’ús de fàrmacs innecessaris i amb efectes secundaris
◾corregir defectes sensorials
PAUTES DE COMUNICACIÓ PER ATENDRE A les PERSONES AMB E.de ALZHEIMER
Diagnòstic diferencial per sospita de malaltia degenerativa i el seu subtipus (Alzheimer, Cossos de Lewy, demència de tipus vascular, demència mixta, etc).
ABORDAR LES manifestacions psicològiques DEL DANY CEREBRAL I DE LES RELACIONIS CERVELL-COMPORTAMENT, ALTERACIONS COGNITIVES, ALTERACIONS DE L’APRENENTATGE, TRASTORN O PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA.
AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC TANT EN PERSONES SANES COM AMB DANY CEREBRAL O AMB MALALTIES QUE ASSOCIADES A DETERIORACIÓ COGNITIVA.
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL. OBTENCIÓ D’UN PERFIL CLÍNIC I / O neuropsicológica que AJUDI A:
PRECISAR UN DIAGNÒSTIC
AMPLIAR UN DIAGNÒSTIC per sospita de COMORBILIDAD
PLANIFICAR UNA ADEQUADA INTERVENCIÓ
AFINAR MÉS EN EL TRACTAMENT Al PACIENT, DERIVACIÓ A TALLERS ESPECÍFICS O A ALTRES PROFESSIONALS SEGUINT ELS CIRCUITS I SERVEIS QUE OFEREIX EL NOSTRE HOSPITAL.
COM?
Exploracions i estudis rigorosos, mitjançant l’aplicació de proves psicométricas i les informacions aportades per la família o professionals derivadores.
Anàlisi dels resultats, diagnòstic diferencial. Precisió del perfil que es troba.
Planificació de les cures del pacient
Planificació de la rehabilitació mitjançant estimulació cognitiva.
Conclusions i orientacions.
Devolució per explicar els resultats i diagnòstic concret. Lliurament d’informe complet
Espai terapèutic Maresme- Maribel Xufré (Avaluacions clíniques i neuropsicològiques)
Informa’t
93 790 22 14
S’acaben les vacances d’estiu i amb això la imminent entrada al nou curs escolar. Per a moltes famílies és moment de tornar a restablir horaris i rutines. És l’hora d’anar a dormir aviat quan toca, d’aixecar-se al dematí amb la motxilla preparada, de tenir les feines preparades i tot ben organitzat. Tornen a restablir-se les normes a casa! SOCOOORSS…
Molts nens senten una sensació de malestar i angoixa en aquesta època de l’any. ¿Serà fàcil el nou curs?, ¿m’agradarà la nova professora?, ¿seguiré tenint els meus amics? ¿cóm seran els exàmens?, ¿aprovaré el curs?, ¿em posaran molts deures?…
Aquestes preocupacions poden generar canvis en el seu estat d’ànim i poden repercutir en estar més sensibles e irritables. No és fàcil per els fills, ni per els pares, compaginar tota aquesta dinàmica de canvi des d’una tranquil·litat absoluta, ni molt menys
Quatre consells:
Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil
ESPAI BLAU–ESPAI TERAPÈUTIC MARESME
Propers tallers!
93 790 22 14 / [email protected]
CONTACTA’NS I T’INFORMEM SENSE COMPROMÍS!