Les característiques més comunes dels nens amb problemes de conducta són, la poca flexibilitat mental i la falta d’habilitats per gestionar les seves emocions. La majoria d’ells no toleren bé la frustració i no controlen els seus impulsos. Moltes vegades es produeixen situacions de pèrdua de control en el nen, i explota. El nen explosiu té tendència a pensar d’una forma concreta, rígida i en blanc o negre (d’extrems).
El nen continua tenint arravataments intensos encara que hi hagi conseqüències cada vegada pitjors, sembla incapaç d’aprendre dels seus errors i el càstig en moltes ocasions ja no els conté.
Pare: T’he dit milions de vegades això… PER QUÈ NO FAS CAS? PER QUÈ ESTÀS TAN ENFADAT?
Fill: No ho sé…
En un món ideal, la resposta del nen davant aquestes preguntes dels seus pares seria: “Veureu mama i papa, tinc un petit problema. M’esteu demanant constantment que faci coses que a mi no m’agraden fer, em demaneu que canviï constantment de plans, i a mi això no em va molt bé…De fet, començo a frustrar-me i em costa pensar amb claredat, i llavors em frustro àdhuc més. Llavors vosaltres us enfadeu i jo començo a fer i dir
coses que tant de bo no fes. Llavors us enfadeu encara més, em castigueu i la cosa acaba fatal. Quan puc tornar a pensar amb claredat després d’una estona, em sap molt malament el que he dit i fet. Sé que això no és divertit per a vosaltres, però us asseguro que jo tampoc em diverteixo.”
Els nens presenten aquest comportament per milions de raons diferents, de manera que no hi ha una forma correcta o incorrecta d’explicar-ho ni una forma universal per canviar-ho. La clau està a trobar l’explicació i la intervenció que sigui més adequada a cada nen individual i la seva família.
En algun moment, els nens desobedients han après amb les seves enrabiades, rebequeries i arravataments a aconseguir atenció o els ajuda a sortir-se amb la seva coaccionant als seus pares perquè “es rendeixin” (Ens manipula! Sap exactament quin dir-me per fer-me enfadar!).
Si creiem que aquest comportament és après, també el pot desaprendre. Aquest desaprenentatge i reeducació passa per:
A) Proporcionar al nen molta atenció positiva i deixar de donar-li l’atenció negativa
B) Ensenyar als pares a donar menys ordres i més clares,
C) Ensenyar al nen que l’obediència és el que s’espera d’ell,
D) Fer que les conseqüències positives o negatives depenguin de la seva conducta i
E) ensenyar-li al nen que els pares no es rendiran ni es tiraran enrere davant les seves enrabiades.
–
Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil