Nos enfrentamos a una situación desconocida, novedosa, caótica, desgarradora y desestabilizadora.

Durante estos días de confinamiento, los cuales han modificado en gran medida nuestra vida y hábitos rutinarios, que hacen surgir muchas dudas muy sensatas y comunes; es por ello que me gustaría dar breves y sencillos consejos que os ayudarán a facilitaros este período de cuarentena:, y en un futuro próximo superarlo, deseo que sea así:

• Intentar mantener tus rutinas previas al confinamiento. La pérdida de esta puede generar la sensación de pérdida del control e inestabilidad. Todos podemos y debemos reorganizar y mantener en medida de lo posible aquellas actividades y rutinas saludables.
• Evitar el aburrimiento y aislamiento relacional, emplear vuestro tiempo en trabajar telematicamente (quién pueda), a actividades de placer y desconexión. Usar los medios digitales para mantener el contacto con tus familiares, amigos, pareja…
• No sobreexponerse a noticias y consultar fuentes confiables y oficiales.
• Alimentarse correctamente (5 ingestas al día) y mantenerse bien hidratado.
• Ser tolerantes, solidarios, flexibles, adaptativos y asertivos con uno mismo y con los demás. En esta circunstancia todos somos iguales y debemos permanecer unidos sin prejuicios.

A nivel psicólogico es importante que durante estos días aprendamos a:

Compartir y gestionar emociones que pueden surgir: miedo, tristeza, frustración,

rabia, ambivalencia, ansiedad, incertidumbre, frustración, duelos personales y/o materiales, pérdida del trabajo, ERTOS, etc, es imprescindible que compartamos qué, porqué, y cómo nos sentimos y explicar y compartir con terceras personas. No te lo guardes para ti mismo no consigues nada positivo.

Ser considerado contigo mismo, hacía tus creencias, pensamientos o estados emocionales, entendiendo que cambios y amenazas producidos por la pandemia afecta a nuestro estado emocional y psicológico y por consecuencia al físico.

Intenta gestionar, modificar esos pensamientos distorsionados e irracionales, por otros más adaptativos, esperanzadores y reales, proporcionándote cierta calma y seguridad.

Existen muchos ejercicios y técnicas de afrontamiento y distracción que si necesitas podemos facilitarte y ayudarte, no dudes en solicitar nuestra ayuda.

Pero lo más importante en estos días es aprender una lección vital, que será la base de tus experiencias y decisiones futuras. Esta lección depende de cada uno, es unipersonal y muy íntima. Dicha lección consiste en observar tú vida, quién y cómo eres antes y durante del Covid-19 e imaginarte cómo quieres que sea o ser a partir de hoy, aprendiendo a priorizar lo que realmente es importante para ti, a que compartir experiencias, pensamientos y emociones, es el pilar de tú estabilidad emocional y mental; qué mejoras y cambios te gustarían hacer (por, para y porqué) a corto y largo plazo, con el objetivo sentirte mejor contigo mismo, con los tuyos y con la sociedad, Aprende de los errores del pasado para crecer y ser mejor persona y profesional… Obsérvate, conócete, valórate, quiérete… y disfruta de este tiempo para ti y los tuyos.

Son momentos e quedarte en casa y de disfrutar y extrañar esos momentos y experiencias sencillas y únicas que a veces pasan desapercibidas en la rutina… que ahora podemos aprender entre todos a disfrutarlas, crearlas, valorarlas, y cuando todo acabe, vivirlas al 100%.

Vive el presente. Supera el pasado, aprende de él, para crecer y ser mejor en tú futuro próximo.

Recuerda que las cosas sencillas, hacen del día a día que sea único. Ríe, comunica, comparte, diviértete, disfruta de tú gente y tú espacio y tiempo para ti.

Te mando a ti y a los tuyos muchos ánimos y fuerza, juntos lo superaremos todo Pero mientras…

QuedateEnCasa y CuidateYCuida!

Beatriz Jiménez Soria.- Psicologia clínica y General Sanitària.

Com bé va dir el Dr. Albert Ellis, psicòleg i fundador de la Teràpia Racional Emotiva Conductual,  “la persona emocionalment madura ha d’acceptar completament el fet que vivim en un món de probabilitats i d’atzar, on no hi ha, ni probablement mai hi haurà, certeses absolutes, i ha de adonar-se que no és per res horrible “.

La TREC es basa en la idea, com deia Epictet al Segle I d.C., que no són les coses que ens passen les que ens trastornen sinó el que ens diem sobre elles.

Una situació complexa i difícil com la que estem vivint sol despertar tota mena de pensaments i emocions i això és totalment normal i comprensible. Són moltes les limitacions que hem d’assumir i naturalment tenim sentiments negatius, com ansietat, ràbia, tristesa, impotència, frustració, entre d’altres. Aquest malestar, sinó aprenem a gestionar-lo, ens bloqueja de tal manera que no ens permet trobar els recursos necessaris per afrontar d’una manera realista, lògica i pràctica aquestes circumstàncies tan adverses. Quines són les emocions més intenses i freqüents que t’estan acompanyant en aquesta difícil situació que estem vivint? Com t’estan afectant?

T’agradaria afrontar aquest confinament d’una manera més saludable?

Adjunto un exemple d’intervenció des de la TREC que, espero us pugui ajudar.

Anna Masachs Milà

Psicòloga col.nº 4103

Especialista en Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC)

anna-psicologa.com

 Recomanacions especials pels que viuen amb infants

Quan apareix el malestar en les criatures, les queixes, les enrabiades,

etc., cal acompanyar aquest malestar de forma empàtica i sense

contagiar-se del seu mal humor. Cal tolerar el malestar dels nens i les

nenes i deixar que l’expressin, acompanyant-los des d’una posició

tranquil·la i contenidora.

-Dialogueu i raoneu quan els infants es mostrin raonables i, en canvi,

treballeu amb actituds i comportaments tranquils quan estiguin molt

emocionats i poc disposats a raonar.

-En les discussions entre germans, val la pena no adoptar la posició

de jutge que ha de decidir qui té la raó, sinó la d’un mediador que els

ajudi a buscar sortides al conflicte, si cal separant-los durant un temps

fins que se’n pugui parlar.

–Distingir quatre espais diaris:

1.feina (higiene personal i col·lectiva, ordre, feines de

l’escola o l’institut, col·laboració a casa…),

2.Activitats conjuntes amb la resta de la família en

les que tots i totes deixeu de banda les tecnologies (per exemple, en

les hores dels àpats o en altres activitats comunes com mirar una

pel·lícula o jugar a alguna cosa plegats),

3.Espai per dormir (unes 8 hores per als adolescents i fins a

12 hores pels més petits),

4.Espai propi on gestionar per sí mateix l’ús que en fa, amb l’única salvetat d’assegurar-nos que els continguts als que tingui accés, tant de jocs

com de xarxes, siguin adequats a la seva edat i, també, que es

respectin unes pauses mínimes cada hora.

Amb l’infància i l’adolescència cal no perdre de vista que, tot i que

pactem i intentem arribar a acords, els responsables de marcar les

directrius i els qui tenen la darrera paraula són sempre els pares.

Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil

Les característiques més comunes dels nens amb problemes de conducta són, la poca flexibilitat mental i la falta d’habilitats per gestionar les seves emocions. La majoria d’ells no toleren bé la frustració i no controlen els seus impulsos. Moltes vegades es produeixen situacions de pèrdua de control en el nen, i explota. El nen explosiu té tendència a pensar d’una forma concreta, rígida i en blanc o negre (d’extrems).
El nen continua tenint arravataments intensos encara que hi hagi conseqüències cada vegada pitjors, sembla incapaç d’aprendre dels seus errors i el càstig en moltes ocasions ja no els conté.

Pare: T’he dit milions de vegades això… PER QUÈ NO FAS CAS? PER QUÈ ESTÀS TAN ENFADAT?
Fill: No ho sé…

En un món ideal, la resposta del nen davant aquestes preguntes dels seus pares seria: “Veureu mama i papa, tinc un petit problema. M’esteu demanant constantment que faci coses que a mi no m’agraden fer, em demaneu que canviï constantment de plans, i a mi això no em va molt bé…De fet, començo a frustrar-me i em costa pensar amb claredat, i llavors em frustro àdhuc més. Llavors vosaltres us enfadeu i jo començo a fer i dir
coses que tant de bo no fes. Llavors us enfadeu encara més, em castigueu i la cosa acaba fatal. Quan puc tornar a pensar amb claredat després d’una estona, em sap molt malament el que he dit i fet. Sé que això no és divertit per a vosaltres, però us asseguro que jo tampoc em diverteixo.”

Els nens presenten aquest comportament per milions de raons diferents, de manera que no hi ha una forma correcta o incorrecta d’explicar-ho ni una forma universal per canviar-ho. La clau està a trobar l’explicació i la intervenció que sigui més adequada a cada nen individual i la seva família.

En algun moment, els nens desobedients han après amb les seves enrabiades, rebequeries i arravataments a aconseguir atenció o els ajuda a sortir-se amb la seva coaccionant als seus pares perquè “es rendeixin” (Ens manipula! Sap exactament quin dir-me per fer-me enfadar!).
Si creiem que aquest comportament és après, també el pot desaprendre. Aquest desaprenentatge i reeducació passa per:

A) Proporcionar al nen molta atenció positiva i deixar de donar-li l’atenció negativa

B) Ensenyar als pares a donar menys ordres i més clares,

C) Ensenyar al nen que l’obediència és el que s’espera d’ell,

D) Fer que les conseqüències positives o negatives depenguin de la seva conducta i

E) ensenyar-li al nen que els pares no es rendiran ni es tiraran enrere davant les seves enrabiades.

–

Sara Almeda
Psicòloga Col Num. 18993 – Especialitzada en clínica infanto juvenil

TALLER EDUCACIÓ EMOCIONAL nens i adolescents!

LA IMPORTÀNCIA D’ACCEPTAR-NOS INCONDICIONALMENT

Albert Ellis, pare de la Teràpia Cognitiva i creador de la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC), afirmava que era summament important que tota persona tingués una acceptació incondicional de si mateixa, amb els seus defectes i les seves virtuts: “cada un de nosaltres hem de considerar-nos vàlids pel fet d’estar vius, ser persones i estar aquí, independentment que desenvolupem o no les nostres capacitats o estiguem limitats en moltes d’elles per raons diverses (físiques o patològiques).

L’acceptació incondicional és molt més sana i positiva que l’autoestima condicional, en la qual un s’accepta a si mateix a condició que faci les coses bé i que rebi l’acceptació d’aquelles persones significatives per a ell/a; o el que és el mateix, l’acceptació de nosaltres mateixos la posem en mans dels altres, ja que depèn de la valoració que els altres facin de nosaltres.

Entendre el concepte de la vàlua humana com a única i inavaluable és important per començar a acceptar-nos incondicionalment, per dues raons principalment:

• El nostre ser és inavaluable i és il·lògic qualificar-nos d’una manera global en funció d’una conducta, una emoció, un pensament i/o un esdeveniment.
• Ets valuós simplement perquè ets un ésser humà i estàs viu, no perfecte, únic i en constant canvi.

És més adequat valorar-nos i jutjar-nos en funció de les nostres conductes, les nostres emocions, els nostres pensaments i els esdeveniments que ens passen, que jutjar a tot el nostre ésser. Som éssers humans i per tant, la nostra essència és equivocar-nos i ser únics, no hi ha l’ésser humà perfecte!

Anna Masachs Milà

Psicòloga